PALAU D´ALCOLEJA

A l´igual que el veí poble de Penàguila, Alcoleja té com a referència monumental el seu palau, però en aquest cas, la seua torre és cilíndrica. Al palau hi ha ara instal.lat un bar, i al costat, l´església.

BENIAFÉ

Petita alqueria de 8 o 9 cases a l´altra banda del riu des d´Alcoleja. Al capdamunt hi ha una font de gros doll i una bassa per a emmagatzemar l´aigua.

AQÜEDUCTE DEL BARRANC DEL TRONXO

Aquest antic aqüeducte de pedra encara s´usa per a transportar l´aigua d´un gros naixement al peu del Salt d´Alcoleja. Es va construïr per a salvar aquest barranc d´abundants aigües. El barranc del Tronxo, juntament amb altres barrancs que porten aigua des de diferents punts de l´ombria de l´Aitana, formarà el riu Frainos, al seu pas per Alcoleja.

MOLÍ AL SALT D´ALCOLEJA

Entre mig d´un paisatge exuberant de xops, nogueres, pinar amb carrasca, freixos, heures enfiladisses, i hortes, romanen les ruïnes d´un molí, antigament mogut amb la força de l´aigua del naixement del salt d´Alcoleja. La séquia del molí salva el rierol mitjançant un petit aqüeducte amb dos ulls.

CONDUCCIÓ D´AIGUA

Des del gros manantial que naix al peu del Salt d´Alcoleja es condueix l´aigua cap a les hortes del poble. Aquesta séquia és la que passarà per l´aqüeducte del barranc del Tronxo.

L´AITANA DES DE BENILLOBA

Des d´Alcoi, camí de Benidorm, passem pel primer poble: Benilloba. Des d´ací ja és ben visible l´ombria de l´Aitana. El seu aspecte altiu ens convida a conéixer-la. És la major altura d´Alacant, amb 1558 metres.

ALCOLEJA

El traçat dels carrers d´Alcoleja recorden el seu passat morisc, puix són estrets, tortuosos i costeruts, a cavall entre el riu i les últimes estribacions de l´Aitana. Al mig del poble està el palau dels Comtes de Malferit, amb una torre cilíndrica de pedra.

ALCOLEJA I EL FRONTÓ DE L´AITANA

Alcoleja es situa a l´eixida del riu Frainos. Els barrancs que el formen s´ajunten una mica més amunt, en paisatges de bancals de fruiters, oliveres, ametlers, petites hortes, nogueres, i bosquets de xops, carrasques i pins. El terme d´Alcoleja és un mosaic multicolor, ric en aigua, a l´ombria de l´Aitana.

ATZEROLER

És un petit arbre, de la mateixa família que l´espinal, però de grandària superior, fulla i fruit més grans, i cultivat en les ribes. Aquest cultiu, per falta de rendibil.litat s´ha abandonat, però per les proximitats de l´Aitana sobreviuen alguns rodals. El seu fruit és molt ric en vitamina C.

RIU FRAINOS

Format a partir de diferents barrancs provinents de l´ombria de l´Aitana, esdevindrà un dels principals afluents del Serpis. Llepa les ribes dels bancals d´Alcoleja i la seua petita pedania de Beniafé, més avall passa per Penàguila i Benilloba, on es precipita per un preciós salt, i ja en terres més baixes i planes afig les seues aigües, juntament amb el riu Ceta, al Serpis, al seu pas per Cocentaina.

EL SALT D´ALCOLEJA

L´Aitana, en la seua vessant ponentina, es trenca de sobte en uns penyassegats de gran alçària. Quan la Font de l´Arbre es desborda, un bon doll d´aigua forma una recòndita cascada camí d´Alcoleja. És un dels barrancs que més avall donarà lloc al riu Frainos o de Penàguila.

L´OMBRIA DE L´AITANA

Per a veure-la de punta a punta ens podem aturar al cim del port d´Ares. Des de lluny mostra un aspecte desèrtic, però res més lluny de la realitat. L´Aitana és tot un jardí botànic.

SOLANA DE L´AITANA

Ja des de lluny la podem veure. Aquesta foto està presa des de la partida del Teix (la Torre de les Maçanes. L´any 1995 va estar arrasada en la pràctica totalitat pel foc, des del port dels Tudons fins al pas del Comptador.

ERMITA DE SANT XOXIM

Damunt mateix del port dels Tudons està aquesta modesta ermiteta, sobre un turó cremat, formant un bon balcó sobre els barrancs de solana, sempre amb la mar al fons. Els dies ventosos sembla que la mar està a tir de pedra.

BARRANC DE TAGARINA

Pujant el port dels Tudons des de Sella, el barranc de Tagarina s´interna cap a la dreta, camí de Benifato, i passant per la vora del Penyal Diví. Part d´aquest barranc encara conserva bons pinars, així com una bona representació de vegetació autòctona, amb rodals d´arborcers, però la major part del barranc es cremà durant l´estiu de 1995. Fou l´incendi més greu que ha patit l´Aitana en els darrers anys.

EL PENYAL DIVÍ

Si hi pugem des del barranc de Tagarina, no serà més que un petit altet, això sí, també un mirador privilegiat. Des del barranc de l´Arc és un paretó de més de 500 metres de desnivell. Al Penyal Diví s´apropen escaladors d´arreu d´Europa. Des del cim es veu la imponent figura del Puig Campana, aixó com el cim de l´Aitana, a la nostra esquena, encara molt més amunt.

BARRANC DE L´ARC DES DEL PENYAL DIVÍ

Des del cim del Penyal Diví hi ha una extensa panoràmica. Immediatament davall discorre el barranc de l´Arc, amb formes verticals i vessants farcides de pinar. Diverses crestes més llunyanes, com la dels Castellets, separen aquestes precioses valletes, fins arribar a la plana de la Vila Joiosa.

BARRANC DE LA BODEGUETA

Aquesta valleta, formada principalment per terres de cultiu de secà i la solana cremada de l´Aitana, al pas pel penyal Diví s´encaixona per a prendre el nom del barranc de l´Arc, fins arribara a Sella.

EL PONOIG I EL SANXET

Des del Penyal Diví tenim també vistes cap a aquestes dues muntanyes, quasi juntes, que encapçalen els barrancs coberts de pinar que desaigüen cap a Orxeta, separats pels espadats dels Castellets.

SELLA

Poble més pròxim al cim de l´Aitana per la banda sud. Sella s´apreta a la serra, a poc més de 400 metres d´altitud. Els seus voltants encara estan ocupats per llimeres i tarongers, cosa que denota el clima càlid dels seus camps, en contrast amb els freds de la serra. Vist des de les proximitats de la Font Major té com a teló de fons el Puig Campana.

BARRANC DE L´ARC

Un barranc que desemboca al riu Sella per les proximitats del poble. Les solanes són altives i esquerpes, i les ombries, unes crestes rocoses envoltades de pinars de repoblació i alguns rodals de bosc caducifoli, sobretot de freix, que a la tardor mostren colors grocs, ocres i rogencs.

FONT MAJOR

A deu minuts de Sella, al fons d´un barranc, naix aquest generós doll, que ompli un tollet envoltat de baladres. És el naixement del riu Sella. A la Font Major de Sella es pot acampar, però està prohibit banyar-se.

ELS CASTELLETS

Algunes de les crestes més espectaculars de l´Aitana estan en les zones més baixes. Entre Finestrat i Sella s´alça com una barrera entre estretes valletes la dels Castellets, coberta de pinar excepte en les parets més abruptes.

OMBRIA DEL PONOIG

Mig de roca, mig de pinar, el Ponoig és el final de l´Aitana. Acaba bruscament sobre Polop de la Marina i La Nucia, dos pobles que es situen en la plana del riu Algar, envoltats d´urbanitzacions, antigues terres fèrtils d´horta i cítrics.

EL PONOIG

Una impresionant vista del Ponoig és la cara sud, des de la Serra Gelada, tot i que la major altitud, desnivell i proximitat del Puig Campana deixa el Ponoig en un segon pla.

ELS CASTELLETS DES DEL PONOIG

Quan arribem al collat del Llop, ja pràcticament dalt del Ponoig, s´obri davant nostre la valleta que formarà el barranc de l´Arc, i al fons, coberts de pins, els Castellets.

POLOP DE LA MARINA

Baixant ja cap a la costa, i deixant enrere la magnífica serra d´Aitana, Polop de la Marina s´alça en una colina envoltada de llimeres, nesprers i tarongers, però també, cada vegada més, d´urbanitzacions salvatges. El conjunt del poblet, del qual cal destacar una font de 221 dolls,

s´integra perfectament al peu de la colossal muntanya del Ponoig.

OMBRIA DE L´AITANA. EL COMPTADOR

Des del poble més emblemàtic de tota la vall de Guadalest, i que a més a més li dóna el seu nom, es veu gairebé tota l´ombria de l´Aitana. Cap a llevant, les últimes estribacions més agrestes composen el pas del Comptador, camí entre Benimantell i Sella. El seu nom li ve perquè l´estret era aprofitat pels pastors per a fer passar la rabera i comptar els animals.

EL CASTELL DE GUADALEST

L´emplaçament del diminut poblet és com un niu d´àguiles sobre el pantà, un turó rocós, on les formes arriben a desafiar la llei de la gravetat.

ENTRADA AL CASTELL DE GUADALEST

La imatge més típica i coneguda de Guadalest és la de l´entrada a la part amurallada del poble, una edificació emblanquinada entre penyes, i la torreta del campanar al capdamunt. Des de la replaça exterior tenim una vista àmplia de la part més fonda de la vall, així com de l´extrem llevantí de l´Aitana.

BENIMANTELL

Altra de les vistes des del Castell de Guadalest és la del proper poble de Benimantell, el més gran de tota la vall. Al fons es veuen les formes aturmentades de l´Aitana i el turó del castell de Confrides.

BARRANC DE LA FAVARA

És el mateix que més amunt anomenàvem barranc d´Alfafara, ja arribant al riu Guadalest. En la confluència amb aquest forma aquesta bonica cascada. Podrem accedir-hi des de Beniardà, camí d´on recula l´embassament de Guadalest.

DES DE LA FONT DELS XORRETS

Impresionants penyals i moles coronen una primera línia muntanyosa abans de la cresta de l´Aitana, tallada per barrancs, com el d´Alfafara i el de Maxelis. En un d´aquests turons es va construïr el castell de Confrides.

AVENCS DEL PARTAGAT

Un dels paratges més corprenents de l´Aitana és el dels Avencs del Partagat. Són com una escletxa que s´obri entre el cim de l´Aitana i la Penya Alta, com si la serra anara a obrir-se. De fet, el seu origen ha degut d´estar alguna série de cataclismes que han enrunat altres parts de l´Aitana, i aquesta porció encara no ha solsit. Són de diverses dimensions, però només acostar-s´hi ja causa vertigen.

BÀLEC

Planta punxosa d´alta muntanya, de flor groga al mes de maig. És més abundant al Pirineu, Sierra Nevada, Gredos o Guadarrama. Al País Valencià és més escassa, i ocupa zones rocoses o pedregoses a l´igual que el coixí de pastor, però a altituds superiors.

PAS DE LA RABOSA

Per a pujar als Avencs del Partagat ens endinsarem pel Pas de la Rabosa, un estret rocós per on haurem de trepar. Als nostres peus veurem diverses valletes escalonades, i barrancs que desaigüen cap a Confrides. En front, la Serrella de punta a punta.

PENYA DE LA FORATA

Molt a prop del cim està aquesta penya, amb un forat circular. Se l´anomena la Forata, i és la que dóna nom a la font. És territori d´avencs, penyassegats i pedreres enlairades, fred i boirós.

CASA FORESTAL DEL PARTAGAT

A la vora de la Font del Partagat, i ombrejada per un bosquet d´àlbers blancs, es va construïr aquesta casa forestal, on els treballadors de les brigades poden guardar les eines de treball, així com utilitzar-la com a refugi.

FONT DEL PARTAGAT

Aquesta abundosa font naix entre ribes de bancals d´ametlers i cirerers, i és conduïda per una rústica séquia, passant entre mig de l´albereda fins a la font pròpiament dita, formada per tres dolls d´aigua freda. No és recomanable beure-la, puix ja ha recorregut unes desenes de metres i pot haver estat contaminada. Millor seria beure-la al mateix naixement.

ÀREA RECREATIVA DE LA FONT DEL PARTAGAT

Des del final del camí asfaltat que puja des de Benifato tenim la millor imatge del racó de la Font del Partagat, encapçalat per la Penya Alta (1505 m.)

FONT DELS XORRETS

Pujant cap al Partagat, en una balma, naix la Font dels Xorrets, possiblement la més bella de tota la serra, tot i que una caseta de captació d´aigua, per a l´abastiment de Benifato, desvirtua aquest racó de puresa natural.

PUJADA AL PARTAGAT

Una enlairada carretereta puja des de Benifato a la Font del Partagat. Aquest paratge és un dels més esquerps de tota la serra, amb tallats verticals, runars, pedreres, i un bosquet caducifoli d´aurons i freixos.

BARRANC D´ALFAFARA

Des dels runars del Partagat baixa aquest torrent bruscament cap a Benifato i Beniardà. En temps on les pluges han sigut generoses, el rierol augmenta, formant cascades, tot i que modestes, d´una gran bellesa.

FLORA

L´Aitana és un espai de rica diversitat florística. El mes de maig és especialment vistós a les planes més altes de l´Aitana, com a la Font de la Forata, en la foto, així com a les vessants rocoses, on tenen gran relevància les espècies rupícoles, algunes d´elles endèmiques. En les parts culminals de l´Aitana es poden arribar a recollir una mitjana superior als 800 mm, la qual cosa afavoreix una vegetació més rica, tot i estar fortament deteriorada pels incendis i el carboneig.

FONT DE LA FORATA

Al ser la més alta de l´Aitana, també és considerada com la més alta de la província d´Alacant. Té diversos gamellons d´obra per on l´aigua passa d´un a l´altre. Les seues aigües són molt fredes, puix una part d´elles provenen de les nevades hivernals. Des de la font es pot accedir al cim, bé directament, o bé pel Pas de la Rabosa i els Avencs del Partagat.

PISTA DE LA FONT DE LA FORATA

Malgrat l´aparença de l´Aitana de serra inaccesible i violenta, les seues valletes més altes són solcades per pistes que ens permeten accedir fàcilment als seus indrets més curiosos. Aquesta és la que puja des de la Font de l´Arbre fins la Font de la Forata, i recorre una vessant repoblada per pins pinastres i pins negres, amb el sòl cobert de plantes aromàtiques com la sàlvia i el timó, punxoses com el coixí de pastor i el bàlec, i arbusts fruiters com l´espinal, la moixera i el roser bord.

CORONA DE REI

Planta molt escassa al País Valencià, ubicada en les altes cingleres ombrívoles de l´Aitana. Floreix a finals de primavera, només una vegada en la seua vida. Aquesta planta té major presència als Pirineus, i s´estén fins a les serres més altes del Nord d´Àfrica.

CIM DE L´AITANA

El cim està dins del terme de Confrides. La seua altitud és de 1558, la major del sud del País Valencià. No podrem accedir al piló del vèrtex geodèsic per estar dins d´una base militar. Per desgràcia, aquesta base amb els seus radars per a l´aviació, és un dels trets determinants del cim de l´Aitana.

NEU A L´AITANA

La neu, en major o menor quantitat, tots els hiverns visita l´Aitana. Des de les proximitats de la Font de l´Arbre veiem l´ombria de l´Aitana coberta de neu, així com l´alta vall, cultivada de cirerers, que es forma entre la font i el Salt d´Alcoleja.