
Mig de roca, mig de pinar, el Ponoig és el final de l´Aitana. Acaba bruscament sobre Polop de la Marina i La Nucia, dos pobles que es situen en la plana del riu Algar, envoltats d´urbanitzacions, antigues terres fèrtils d´horta i cítrics.
És el sostre de les comarques del sud, una extensa serra a poca distància de la mar, però allunyada en l´imaginari col.lectiu dels habitants dels poblets de la muntanya. Definida per formes esquerpes i runars caòtics, barrancs inaccesibles i frontons calcaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada